CENTRES DE PODER POLÍTIC:
PALAU REIAL MAJOR
Plaça del Rei
El Palau
dels comtes de Barcelona, posteriorment també dels reis d’Aragó, anomenat Palau
Reial Major, estava construït sobre la muralla, adossat a la seva interna, a la
part de llevant del mur. Hi destaca l’anomenat Saló del Tinell, una gran sala
amb amplis arcs de mig punt, molt utilitzats en edificis gòtics civils
catalans, on tenien lloc els gran banquets i recepcions reials.
Va ser
construït en el segle XI.
L’any
1302, el rei Jaume II, va fer bastir la capella de Santa Àgata, i al costat
esquerra s’alça el Palau del lloctinent.
Palau de la Generalitat
Plaça Jaume I
Destaca per la seva façana gòtica del segle XV amb gàrgoles amb formes humanes i el medalló amb el Sant Jordi que corona la porta d’accés. Una part de l’edifici és gòtica i l’altre renaixentista.
A l’època
medieval, era la institució que representava les corts,una de les funcions era
la recaptació d’impostos que atorgaven al rei. Estava integrada per diputats
dels tres estaments militar o nobiliari, eclesiàstic i popular. En l’actualitat
és manté com a la seu del govern.
És un dels símbols més preats de Catalunya,
pel fet que ha aconseguit superar contingències històriques i polítiques
Es va començar a
construir l’any 1410 i es va acabar l’any 1619.
CONSELL DE CENT
Ajuntament de Barcelona
El Saló
de Cent, fou realitzat per Pere Llobet, l’any 1369, de planta rectangular, amb
coberta plana i amb tres trams separats per dos arcs de mig punt. Per la
il·luminació, es van obrir quatre rosasses amb vitralls, de les quals tres
donen al pati des tarongers.
El
Consell de Cents, era una institució de govern de la ciutat de Barcelona,
establerta al segle XIII, i va perdurar fins el segle XVIII. El seu nom, té
l’origen al nombre dels seus membres, que eren cent.
CENTRES DE PODER ECLESIÀSTIC
SANT PAU DEL CAMP
Carrer de Sant pau 101
És un
antic monestir benedictí, que es
troba en ple barri del Raval de la ciutat de Barcelona. És un dels edificis
romànics més ben conservats de la ciutat.
No hi ha
dades exactes sobre la data de construcció, si be se li atribueix l’any 911,
que és la data que figura a la làpida trobada al monestir i corresponent a la
tomba de Guifré II, a qui s’atribueix la seva construcció.
El
monestir era fora de la protecció de les muralles de la ciutat, d’aquí el seu
nom, ja que es trobava al mig del camp.
ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL MAR
Plaça de Santa Maria del Mar 4
Santa
Maria del Mar, està situada al barri de la Ribera i va ser construïda entre el
1329 i el 1383. Els mestres d’obra foren Berenguer de Montagut i Ramón Despuig.
La
construcció començà el 25 de març de 1329, com diuen les làpides del portal de
les Moreres. Un fet destacable, que encara perdura, és que s’establí que l’obre
hauria de pertànyer exclusivament als feligresos únics responsables materials
del temple. Sembla que en la construcció participà activament tota la població
de la Ribera, entre la qual, els descarregadors del moll, o bastaixos de
Ribera. Els murs, les capelles laterals i la façana, estaven enllestits pels
vols del 1350. El 1379, a punt d’acabar-se el quart tram de les voltes,
s’incendià la bastida i les pedres sofriren importants danys. Finalment, el 3
de novembre de 1383, es col·locà la darrera clau de volta, i el15 d’agost de
l’any següent s’hi celebrava la primera missa.
LA CATEDRAL
Plaça de la Seu s/n
La
catedral actual, es fruit d’un procés de substitució d’una anterior situada al
mateix lloc.
Ramón
Berenguer I, va fer construir una catedral romànica, que va ser consagrada a la
Santa Creu i Santa Eulàlia, l’any 1058. Va desaparèixer cap el 1298, en època
de Jaume II, tal i com informa una inscripció que hi ha a la porta de Sant Iu,
per donar pas a l’actual catedral. D’aquesta etapa en resta la Capella de Santa
Llúcia. L’actual va ser construïda entre finals del segle XIII i mitjans del
segle XV, d’estil gòtic però no es va acabar. La façana d’estil neogòtic, data
del segle XIX. Cal destacar el claustre amb la porta de Santa Eulàlia i les
portes de Sant Iu, Santa Llúcia i de la Pietat.
CENTRES ECONÒMICS
DRASSANES
Avinguda de les Drassanes s/n
Les
Drassanes reials de Barcelona, son un edifici militar d’estil gòtic emplaçat a
la façana marítima de la capital de Catalunya.
Es varen
començar a bastir a finals del segle XIII durant el regnat de Pere el Gran.
Excavacions
recents, han evidenciat que a finals del
segle XVI, sobre les antigues drassanes medievals, s’hi bastiren unes
noves drassanes que es corresponen al edifici actual.
Des de l
seu origen, es van destinar a la construcció de les galeres de l’armada del rei
d’Aragó i a la construcció i manteniment de vaixells en general.
Amb la
caiguda de la ciutat en mans de l’exèrcit de Felip IV, es convertiren en
caserna i l’edifici va passar a jurisdicció militar. També es va destinar a fàbrica
d’artilleria
L’any
1935 foren cedides a l’Ajuntament que les convertí en seu del Museu Marítim de
Barcelona l’any 1941.
LLOTJA
Passeig d’Isabel II
La Llotja
de Mar, Llotja de Cereals o Llotja de Barcelona, està situada al Plà de Palau.
Aquest
edifici, era el lloc on es reunien els mercaders de la ciutat i era destinat a
la contractació.
Es va
començar a construir entre els segles XIV i XV, i es va acabar entre el 1774 i
1802.
L’edifici
actual, es l’obra neoclàssica més
important de Barcelona, també es el successor d’altres construccions més
antigues.
L’edifici
ha estat seu del Consolat del Mar i de
la Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona. Actualment, es la seu
corporativa de la Cambra Oficial de Comerç, Industria i Navegació.
URBANISME
LES MURALLES
La
muralla romana de Barcelona, l’única de la qual queden restes importants, es va
començar a finals del segle II i es va acabar al segle IV. Abans hi havia
hagut, ocupant aproximadament el mateix perímetre, una muralla de menys alçada
i gruix, que es va decidir reforçar després d’unes incursions de francs i
alamans que hi hagué al segle II.
La
finalitat era protegir la antiga ciutat de Barcino, dels atacs dels estrangers.
MURALLA DE JAUME I (SEGON RECINTE ENMURALLAT)
A la
perifèria de la ciutat vella, encerclada per la muralla romana, es
desenvoluparen les viles noves, ocupades preferentment per habitatges de les
classes populars.
Total la
zona de fora de la muralla romana, s’havia convertit en el segle XIII en barris
populosos que necessitaven protecció. Per això a la segona meitat del segle
XIII, s’edificà un segon recinte emmurallat: son les anomenades Muralles de
Jaume I , doncs va ser el rei que va començar la seva construcció.
En
aquella època, la ciutat va assolir un gran pes econòmic i polític a la
Mediterrània, va augmentar la població, i tot indicava que el nou cinturó
resultava insuficient, ja que sorgien més barris.
MURALLA DE PERE III EL CERIMONIÓS (TERCER RECINTE EMMURALLAT)
L’expansió
comercial i militar vers la Mediterrània, va fer augmentar la riquesa de la
ciutat, arribant a ser una de les primeres potències marítimes de la
Mediterrània. No és estranys, que a finals del segle XIII de les Drassanes, on
es construïen embarcacions.
Un nou
creixement de la població va provocar la necessària construcció d’una nova
muralla. Per això en temps de Pere III el Cerimoniós es va iniciar una nova ampliació del cinturó
emmurallat. La ciutat es va estendre cap
a Montjuïc, amb la construcció del Raval, però aquest recinte, no es va arribar
a omplir de gent.
A causa
de les epidèmies, la crisis econòmica i les guerres civils, van aturar el
creixement de la ciutat.
PLAÇA DE RAMÓN BERENGUER EL GRAN
La plaça
de Ramón Berenguer el Gran, ofereix una
visió única de la Barcelona gòtica i medieval.
El que fou
comte de Barcelona entre els anys 1096 i 1131, dóna nom a aquesta plaça i està
representat en una solemne estàtua eqüestre, obra del escultor Josep Llimona.
Ramón
Berenguer III El Gran (1082-1131), va
començar a regnar amb només 15 anys. El seu regnat marca un canvi en la
política comtal, introdueix la teoria de l’Estat dinàstic per explicar
l’organització del poder en els diferents regnes de la península ibèrica ,
d’aquesta manera mitjançant enllaços matrimonials, cada regne quedaria lligat a
l’altre. Aquesta política, canviaria el mapa geopolític de la Península
Ibèrica.
Però abans de tot això, el seu objectiu, era
augmentar el prestigi i la fortalesa de Barcelona. En aquest sentit, reclamarà
Carcassona i el Rasés, arrabassats la casa del Besjers després de la mort del
seu pare.
Va
lluitar amb els sarraïns, per estendre el seu domini pel llevant peninsular.
Roger López
GLOSSARI:
- Arcbotant: eren uns arcs que sortien de les construccions de l’art gòtic que permetien distribuir el pes pels contraforts.
- Pinacle: Eren unes torres acabades en punxa.
- Absis: es un està l’altar
- Sostrada armadura: era un sostre que s’utilitzava per parar la pluja.
- Volta ogival: Era un conjunt d’arc apuntats.
- Roda-grua: grua que els ajudava a pujar el material de construcció.
- Clau: es on s’uneixen tots els arcs que formen una volta ogival.
- Finestra amb vitralls: eren finestres gran fetes de vitralls per il·luminar les sales amb diferents colors.
- Arc apuntat: era un tipus d’arc que acabava en punxa
- Capella lateral: son capelles que se situen al costat de les naus laterals.
- Pilastra: eres pilars que ajudaven a aguantar el sostre
- Fonament: es on hi ha la base de les parets i els pilars
- Base: era la abse que s’utilitzava per construir l’esglesia sobre de.
- Nau central: era el camí del centre
- Nau lateral: eren els camins que pasaven pel costat de la nau central
- Porta lateral: era una entrada que es siutuava a un lateral de l’edifici.
- Cintra: instrument de fusta que serveix per fer la forma dels arcs.
- Contrafort: era una construccióue ajudava a aguantar el pes del sostre.
- Gàrgola: eren escultures que canalitzaven l’aigua i feien de decoració.
Lluís Martínez
MAPES:
1)Transports
3) Oci i Lleure:
6) Serveis de Restauració:
No hay comentarios:
Publicar un comentario